Translate

Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Eco-Mama està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

diumenge, 15 de febrer del 2015

DEL PORTEIG ANCESTRAL FINS AVUI EN DIA




Tan natural com va ser per l'homo sapiens caminar, és natural per als grans simis el porteig de les seves cries. I no és estrany que aquests grans simis són els que s'assemblin més a l'homo sapiens dins la cadena evolutiva.


Podem veure simis com els orangutans que portejen les seves cries un cop han acabat de néixer. Igual que nosaltres, els humans, les seves cries neixen indefenses. Incapaces de moure's amb llibertat entre els arbres.


El porteig per als grans simis és una necessitat: de moviment i de protecció. Es traslladen d'una branca a una altra dels arbres, es mouen pel terra... transporten a les seves cries agafades al pèl, deixant les dues mans lliures. I la protegeixen, moltes vegades dels propis membres de la tribu.


Actualment utilitzem portanadons per tal de portejar als nostres fills. Però recordem que l'homo sapiens és pelut. Tenim pèl per la major part del nostre cos. No tan pelut com un gran simi, que no necessita cap aparell extern per portejar les seves cries. Però potser, si ens deixéssim créixer una mica el pèl de les aixelles.... Podríem arriba a dur els nostres fills penjats d'allà?



                               Zooborns.com


Bromes a part, i sense necessitat de deixar‐nos créixer tot el pèl del nostre cos, els humans han seguit portejant. Qüestió de comoditat? Qüestió de seguretat?


Potser un conjunt d'un seguit de ítems ha fet que el porteig es convertís en quelcom ancestral i arribi als nostres dies.


A falta de documents històrics que parlin pròpiament del porteig de la mà dels historiadors, podem seguir la pista dels portanadons més tradicionals. Però si que en parla l'antropologia com a quelcom mundial, que ha anat canviant i fent‐se propi de cada cultura particular.


Si ens fixem en les cultures aborígens antigues i les que hi han en la actualitat, l'únic medi de transport d'un fill és el porteig. Coneixem els portanadons africans i asiàtics que encara presenten un ús gairebé exclusiu en aquestes zones. Però aquí a Europa i Estats Units, la cosa funciona de manera diferent. Ja sigui per l'impacte de la revolució industrial o l'augment de riquesa econòmica, que el portanadó s'ha relegat a un segon pla.


Llegim un fragment del llibre de Marjorie Shostak, Nisa: La Vida y palabras de una Mujer: Pero las mujeres Kung conocen muy bien los costes físicos del embarazo, así como el trabajo y la responsabilidad que tener muchos hijos conlleva. Una mujer, embarazada demasiado pronto de su cuarto hijo, expresó su infelicidad de este modo: “Tener demasiados niños te hace flaca porque son muy pesados de llevar (portear).


Tot i això no tenim gaire història sobre el porteig a Occident. En el seu llibre Maternalias, Cira Crespo ens parla d'algun tipus de cistella, però poca cosa més. Aquesta cistella segurament va ser la precursora dels actuals cotxets, que, tot i que a molta gent li sembli increïble, eren posteriors als portanadons.


Buscant i buscant referències sobre el porteig ancestral, trobo una web: Porteame, amb un apartat molt curiós on ens expliquen els portanadons per tot el món. Observant les tradicions dels portanadons a la resta del món, es pot veure que moltes tribus antigues, i moltes actuals l'utilitzen. A vegades es un simple tros de tela (com en la majoria de tribus africanes), a vegades són una espècie de cistelles (com en moltes tribus nòrdiques) tots adaptats a la geografia, al clima o al ritme de vida de les mares.





I aquí es revelen dos aspectes curiosos:


Els nostres portanadons actuals també s'adapten segons la geografia (faig a passejar per la muntanya o per la ciutat), a el clima (més frescos o amb accessoris per passar el fred) i el ritme de vida (per a nens més petits,més grans, amb nusos diferents per totes les tasques...)


Les mares son les que apareixen a les fotografies o il∙lustracions portejant al petits. Penso que els portanadons són una eina feta per a la mare, perquè ella pugui estar en contacte directe amb el seu nadó, per cobrir totes les seves necessitats, i alhora poder seguir el ritme de la tribu.



bebeagogo.com


Actualment els pares, degut als canvis en la criança que experimenta la nostra societat, també portejen. Normalment amb motxilles, ja que els hi és més còmode el sistema. És molt important que els nadons estiguin amb el contacte humà, per tant, que els portegin és vital, sigui qui sigui.


Així que els portanadons no són una moda. Son quelcom que forma part de la nostra tradició com a humans i que hem recuperat. Com diu Nils Bergman, estem retornant al paradigma original.


I avui en dia? Que representen els portanadons al segle XXI? Doncs per fer‐me una idea se m'acut escriure a Google: Cochecitos VS portabebes. Crec que és el gran handicap de la nostra societat: tot s'ha de comparar. Hi ha webs especialitzades en comparatives de tot allò que puguem necessitar. No trobo cap web especialitzada en comparatives entre cotxets i portanadons, però si que trobo blocs amb experiències personals.


Em crida l'atenció una cosa: que els portanadons són alternatives al cotxet. Per tenir més antiguitat el portanadons, opino que hauria de ser al revés. Considero que aquests és el que hauríem de gestionar de manera natural i, si ho necessitéssim, fer ús d'un cotxet.


La majoria de comparatives que he consultat, es centren en que el portanadons és més útil per anar a la muntanya, per fer excursions... tot i enumerar també els beneficis per al nadó i per al portejador. Així que es ben bé un complement que ens ajuda a fer realitat el nostre oci més natural.


Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que a la majoria d'entrades surten imatges de portanadons no ergonòmics... Una llàstima, ja que al escriure el post, es podien haver informat primer una mica...


Vaig voltant per la xarxa, i la majoria d'entrades es dediquen a enumerar els beneficis i els contres de totes dues opcions. Bàsicament perquè les tinguis totes dues a casa i les facis servir en els moments que creguis adients.


Avui en dia tenim aquesta possibilitat, ja sigui econòmica, ja sigui de facilitat de compra de tot tipus de productes. Així que penso que no ha de ser blanc o negre, o porteges exclusivament o no ho fas. Cada família és un món, cada ocasió és única, i cada infant és especial. Millor portejar a vegades, que no fer‐ho mai.


En resum, penso que els portanadons han arribat avui en dia com a un producte nou i auxiliar. I crec que és una de les feines de les assessores, poder fer un canvi en aquest pensament. Cal que valorem als portanadons com una opció al mateix nivell que els cotxets, com un element que pot formar part de la nostra vida diària, i amb el valor afegit que té una història i tradició ancestral al darrera.





MARINA MAS GOMEZ 








BIBLIOGRAFIA


“Nisa: La Vida y Palabras de una Mujer !Kung” ‐ Marjorie Shostak
“Maternalias” ‐ Cira Crespo – Editorial Ob Stare

http://bebeunico.blogspot.com.es/2010/01/envolver‐al‐bebe‐puede‐provocar.html
http://www.porteame.com http://www.mipequenogulliver.com/carritos‐vs‐mochilas‐portabebes/ http://miportabebes.com/mochila‐portabebes‐vs‐carrito‐de‐bebe/








Marina Mas Gomez



Mare, mare de dia, educadora, assessora de porteig d'Eco-Mama en formació, assessora de lactància en formació i historiadora de professió.


Podeu conèixer millor a la Marina a https://lifesplai.wordpress.com/


Telèfon: 620693431


E-mail: lifesplai@gmail.com