Translate

Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Eco-Mama està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

divendres, 15 de gener del 2016

Porteig, vincle i criança, per Irma Manyà

Imatge 
  
  
  
Imatge  
  
  
  
Treball final de la formació d’ Assessores de portanadons dEco-Mama  
 Irma Manyà 608267915   
Assessora de portanadons DEco-Mama en pràctiques  
Doula (Doules Con-Ciencia 
Formació en Educació Viva (CRAEV)  
Monitora de massatge infantil (AEMI)  
  
Perquè és tant important el porteig i com ens ajuda en la criança?  
Partint de la base del concepte de continuum, sabem que un nadó recent nascut necesita tot allò que l’aproximi més a seguir sentint que està dins al ventre matern: aliment continuo, contacte permanent, espai delimitat (que els ajudi a afrontar la nova sensació desconeguda de la gravetat), regulació de la temperatura corporal, sentir el batec del cor de la mare (els relaxa perquè es un soroll que els dóna seguretat, ja que és dels únics referents que tenen quan neixen, és el que coneixen de la seva vida intrauterina).  
Els èssers humans som mamífers que neixem prematurament, això és degut a l’evolució de l’espècie humana, quan vam passar d’anar a quatre grapes a caminar drets, fenòmen identificat com a bipedestació (fig.1) , es va produïr un canvi en l’estructura corporal, la nostra pelvis i els nostres malucs es van veure obligats a fer-se més estreti basculats cap endavant per poguer sostenir-nos drets.  Aquest estretament de malucs ens tanca el canal de part (fig.2) i tenint en compte que l’evolució del cervell humà també augmenta el tamany del crani  
(fig.3), fa que sigui  totalment inviable que un nadó pugui nèixer a terme real. Com diu Nils Bergman : ” L'embaràs de l’èsser humà en realitat hauria de durar 18 mesos”, qué és quan una cadell humà pot desplaçar-se per ell mateix (als 9 mesos aproximadament d’haver nascut) , com que, com em vist, això no és posible, hem de parlar de l’exterogestació, procurant, un cop neixen,  un lloc el més similar possible al ventre matern, aquest lloc és el cos de la mare, on pot satisfer les seves necessitats bàsiques (calor, aliment i protecció) i el qual contribueix adeqüadament al seu desenvolupament físic i emocional.  
Figura1  
Imatge  
  
  
  
  
PELVIS I CAPS DE NADÓ (Figura 2 
  
Imatge  
  
Figura 3  
Imatge  
 Com em dit a la introducció, sobre el cos de la mare, amb el pell amb pell, el nadó reconeix la olor d'aquesta, sent el batec del seu cor i es manté calentó (els nadons no són capaços de mantenir ni regular la seva  temperatura corporal), tot molt semblant a les sensacions que percebía dins al ventre matern.    
Així doncs, recordem que el cadell humà no es pot valdre per ell mateix, pertanyem al grup dels mamífers portadors, tenim un post-part indefens,  i  sols ens podrem desenvolupar correctament en braços de la mare, on els òrgans sensorials aniràn madurant fins que puguin realizar la seva funció adeqüadament.  
Dins el grup de mamífers portadors hi trobem dos subgrupsl’actiu, un exemple serien els simis, les seves cries s’arrapen elles soles al portador  gracies al reflex de prensió de mans i peus. I el passiu , que seriem els humans, que no som capaços d’arrapar-nos tot i tenir desenvolupat el reflex de prensió, necessitem ser subjectats, ja que amb l’evolució també vam perdre el pelatge on ,de nadons, ens podiem agafar. És a partir d’aquí, on a totes les cultures, sorgeix algún tipus de portanadó que ens ajudi a poguer satisfer de manera òptima i confortable totes les necessitats del nadó descrites anteriorment, sense perdre la nostra mobilitat. Avui dia trobem molt tipus de portanadons diferents, adaptant-se cada un d’ells a les necessitats de cada familia, les diferents edats del nen i l’ estructura del portador. No tant sols ens ajuden a atendre amb comoditat les seves necessitats fisiològiques sinó també les emocionals, ja que ens permet no haver-nos de separar mai de la nostra criatura, i això ens reforça el gran vincle que es crea, des del naixament, amb el contacte de mare/fill.   
  
Quadre resum de diferents tipus de portanadons (classificat per edat, posició i nivell de dificultat 


  
Imatge  
  
  
  
Està demostrat científicament que els humans, desde recent nascuts, tenim l’instint de buscar la nostra supervivència com a espècie, i és per això que quan un nadó és sent sol, plora. Si recordem els nostres origens, podrem entendre el perquè... Antigament viviem en coves on el perill de ser deborat per un depredador de l’entorn era el més natural, d’aquí la importància de ser cuidat i protegit sempre per un portador (deixant de banda, totes la resta de necessitats). Avui dia, ja no vivim en aquelles coves ni al mateix entorn , però això els nadons no ho poden comprendre, porten en els seus gens aquest instint de supervivència i de la que es senten sols i desprotegits ploren per demanar ajuda, per tant, tots els artilugis inventats a partir del segle XIX, com el cotxet i el bressol … no van en acord a la necessitat natural de sentir-se protegit, sols compleixen les expectatives de comoditat d’una nova societaton la demanda d’una criaturasembla massa alta i feixuga per algunes personesa les que el seu ritme de vida no els permet cobrir aquestes necessitats naturals als seus fills i es limiten a satisfer les més primàries (higiene, aliment) sense tenir en compte la part emocional. Es així com poc a poc, ens em anat desnaturalitzant i perdent l’instint matern, on en molts casos, es substitueix la llet materna (aliment natural dels mamífers) per llets industrialitzades que intenten assemblar-se (sense èxit total) a la llet materna, on en comptes d’ acaronar l’infant i durmir junts (collit) se'ls posa ninots al bressol  (inclús n’hi ha que imiten el batec del cor!) perquè no es sentin sols en una habitació separada. Però evidentment cap tros de roba o plàstic (per molt sofisticat que sigui) podrà substituïr la calor humana i l’amor dels progenitors. Hi ha nombrosos estudis que avalen els beneficis del collit i el contacte permanent les 24h hores del dia, és la manera de poguer respondre de forma inmediata a la demanda dels petits. S’ha demostrat la gravetat de deixar plorar els nadons, els seus nivells de cortisol es disparen i danyen irreversiblament el sistema neuronal de l’infant, els nens que han patit un nivell d’estrés tant elevat com el que produeix no atendre al seu plor (l’única manera que tenen per demanar ajuda) els dificulta la capacitat de gestió davant una situació estressant, en edat adulta, creant possibles problemes a nivelsocial.  
Per tant, es fa evident la importància de proporcionar aquest contacte des del primer segon de vida, i de com inclúsel tipus de part que haguem tingut, ens pot influïr a la resta de les nostres vides. Si la mare té un part respectat , és a dir, si deixen que flueixi  al seu ritme, sense necessitat de medicalitzar-lo per anar més ràpid, i no es separa líliada mare/nadó, afavorirà i donarà lloc a que s'instauri una bona lactància, ja que l’instint primàri sorgirà per amdues parts i podrà crear-se aquell llenguatge màgic (del qual en parlarem més endavant) entre mare i fill, aquella complicitat on la mare entendràen cada instant , la necessitat del seu nadó.   
Comptem amb prestigiosos científics que donen suport i estudien sobre la importància d’aquest primer contacte i de la necessitat de tornar als nostres origensen molts aspectes de la criançacom molt bé ens explica el gran Nils Bergman en el documental “ Restaurando el paradigma original” .  
Michel Odent també ens aporta nombroses estadístiques sobre la baixa necessitat d’intervencions mèdiques en parts no medicalitzats i respectats en els seus "tempos". L’índex de cesàries és tres vegades menor que abans del periòde de transcisió i l’índex de lactància materna, fins almenys els sis primers mesos, està per sobre del 90%.   
  
Làctancia molt més que un aliment…  
Sabem com és d’important a nivell  fisiològic la llet materna i tots els seus beneficis: proteïnes, grasses, carbohidrats, vitamines i minerals, inclús té l’aigua indispensable per l’organisme del nadó. És una font de defenses, que ajuda a enfortir el sistema inmunitàri, encara dèbil del nadó (molts l’han anomenat or líquid)  
La ciència ens ha demostrat que la lactància és essencial almenys en els primers sis mesos de vida, protegeix al nadó d’infeccions respiratòries agudes i otitis, redueix el risc de malnutrició, contribueix a formar denticions sanes i evita deformacions de boca.   
És per tot aixòque la Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomanen la lactància materna exclusiva fins els 6 mesos d’edat i a partir d’aqui, complementar-la amb altres aliments, fins els dos anys i/o fins que infant i mare ho desitgin.   
  
Però deixant de banda la part nutricional, ens centrarem en com és de necessària la lactància i quin paper hi juga en la part més afectiva.   
El nen quan neix, no és conscient de ser un individuo a part, separat de la mare que el va gestar durant nou mesos. Per ell, mare i pit, són una extensió d’ell mateix. Per tant, el recent  nascut és i existeix en la mesura que aquesta unió es permet.  
El cos i la ment de la mare es posen en funció de la supervivència del nadó de manera natural. No sols pel fet de que la mare produeix llet matrerna, sinó pel fet de que la lactància i la fusió emcional van de la mà, això és realment el que assegura la supervivència del recent nascut.   
Una cosa és l’amor maternal i l’altre el vincle, l’amor és un sentiment plè, alegre, que neix en el nostra interior des del moment mateix de la concepció i creix  dia a dia durant la gestació i augmenta i va més enllàdes del naixament fins la resta de la nostra vida. En canvi, el vincle, neix de la relació entre dos èssers humans, és quelcom viu i dinàmic , que es posa en funcionament a mesura que es crea una relació. Per tant, no és algu plè i il.limitat com ho és l’amor, és l’esquema, la pauta, el ritme, la qualitat i la relació en moviment entre mare i fill, conduït per la força de l’amor, però no sotmès a les seves lleis.   
En aquest primer moment, el tipus de vincle quedarà traduït en el tipus de resposta que la mare sigui capaç de donar al seu fill quan aquest demana, en la manera de parlar-li, d’atendre´l, del ritme de la seva relació, i de la qualitat de sentiments que té respecte la demanda del seu nadó i la seva pròpia capacitat de traduïr-los de manera armònica  
És sols a través d’aquest vincle, amb el que mare i fill, podran conèixer-se mutuament. Si no és així, el nadó serà atès en la higiene i l’aliment, per tant, sobreviurà, però perdrà la seva identitat.   
Un cop vist els beneficis de la lactància, tant a nivell nutricional com afectiu, tornem a adonarnos de com d’útils poden ser per nosaltres els portanadons, ja que el fet de no haver-nos de separar del nadó en cap moment i poguer dur-lo sempre al damunt nostra sense haver de deixar de fer les tasques diàries, també afavoreix aquest vincle i la lactància a demanda.   
Forma   
Conclusions  
Personalment, crec que cal començar a desmitificar conceptes que sols entorpeixen a que es pugui crear aquest vincle, com ara “ si agafes el nen a coll no te'l podràs treure mai de sobre”, “l’estàs malcriant, t’està prenent el pèl” … S’ha demostrat que als nens que s’els ha cobert les necessitats afectives en el moment en què ho necessitaven, han estat més independents i segurs de si mateixos d'adults, i amb autoestimes molt altes.   
La ment d’un nadó no té la picardia (com ens volen fer creure aquestes opinions) d’actuar d’una manera concreta per aconseguir allò que vol, quan actua ho fa per instint, no pensant en la conseqüència que allò li portarà, per tant, quan plora i deixa de fer-ho inmediatament després d’agafar-lo, no és perquè ens estigui prenent el pèl, sinó perquè la seva necessitat ha estat coberta, potser tenia por, potser fred… tan és, el cas és que necessitava el contacte corporal  i no amb ànims de “fastiguejar” al seu cuidador, sinó  perquè per ell, realment era una necessitat vital en aquell moment, no un caprici. Un altre frase, tristament, molt comuna és :“deixa`l plorar que els hi va bé als nens, se'ls hi eixamplen els pulmons” i aquí em permeto el luxe de citar una frase de l’il·lustrissim pediatre Carlos Gonzàlez en resposta a aquesta opinió , i diu així: “Si llorar abre los pulmones , ¿porque nos se les receta el llanto a los adultos con insuficiencia respiratória?”  
Si preguntem a les mares que senten quan escolten el plor del seu nadó , la majoria, per no dir totes, et diràn que tenen la necessitat d’acaronar-lo, agafar-lo, estimar-lo, perquè la naturalesa és sàbia, perquè és instint, deixem que sigui aquest el que ens guía i no unes simples teories que s’han tret de la màniga quatre personatges, sobre com has d’actuar en cada moment amb el teu fill, i que et fan lluitar contra els teus sentiments, fent-ho passar malament a  i a la criatura. Jo penso que a una mare no li calen manuals d’instruccions per criar al seu fill (ni ha de seguir “a cegues” el que escrigui un pediatre o un altre), sols ha de conectar-se amb ella mateixa, recordar el que ja sap desde fa milers d’anys, la sabiesa de les nostres ancestres està en nosaltres, dones sàbies on l’instint natural és el millor guía, treu la lloba que portes dins, conectat de veritat amb el teu nadó, crea el maravellós vincle , i sabràs com actuar en cada instant…   
Feliç i dolça criança amb amor…  
  
  
Imatge  
  
  
  
  
  
  
  
  
   
Bibliografía  
Adolfo Gómez Papí; El poder de las cariciascrecer sin lagrimas, ed. ESPASA libros,2010.  
Michel OdentEl bebé es un mamífero, ed. OB STARE, cuarta edición 2011.  
Rosa Jové; La crianza feliz, como cuidar y entender a tu hijo de 0 a años, ed. La esfera de los libros, 2011.  
Jean LiedloffEl concepto de continuum, en busca del bienestar perdido. Ed. OB STARE,2003.  
Carlos González; Un regal per tota la vida, guía de lactancia materna. Ed. Angle editorial, segona edició 2013.  
Carlos González; Bésame mucho, como criar a tus hijos con amor. Ediciones Planeta Madrid, 2006.  
Meredith F.SmallNuestros hijos y nostros. Ed. Vergara Vitae, 1999.  
Dr. Sergio ZimmerArticle Lactancia materna. La importancia del vínculo 30/08/2009.